Resposta a un home ofès

Opinió | Per Cesca Gasull Lloret

Mai et vas manifestar quan la seva ex-parella va assassinar-la. Mai t’hem vist sortir al carrer el 25 de novembre o el 28 de juny. Mai has intentat treballar i analitzar els teus privilegis i la teva masculinitat. No ets el nostre aliat,  ni ets feminista; però segueixes utilitzant el teu privilegi per dir-nos què hem de fer, què podem dir i com podem actuar.

De cop i volta decideixes que t’agradaria poder assistir a la manifestació no-mixta del 7 de març o a la del 24 de novembre, però a l’endemà trobes qualsevol excusa per no anar a la manifestació unitària. Ens recrimines que la manifestació nocturna no és prou inclusiva, però tu no et refereixes manca d’anàlisi antiracista del feminisme, per exemple, sinó que et queixes perquè no hi estàs convidat, tu: l’home. I t’ofens.

Aleshores ens preguntes de què serveixen els espais no-mixtos, sense adonar-te de la quantitat d’espais on la dona no té cap tipus de representació i, si la té, hi participa en un segon pla i desenvolupa un rol totalment passiu. Així i tot, critiques aquests espais i ens demanes agressivament que t’ho expliquem, amb un to de condescendència. Doncs escolta:

En (gairebé) tots els espais es reprodueixen i es perpetuen rols de gènere constantment, dinàmiques masculinitzades i una estructura heteropatriarcal profundament arrelada al nostre dia a dia. Som socialitzades de manera diferent; som tractades com a dones o com a homes, llegides com a dones o com a homes, vistes com a dones o com a homes, i ja no parlem quan s’hi ajunten factors de raça i classe. Socialment se’ns atribueixen unes expectatives i uns privilegis diferents. M. Zamora deia: “Les nostres relacions estan marcades per desigualtats, discriminacions, injustícies i un munt de violències pel mig. Per tant en un espai mixt […] sempre hi haurà aquestes relacions desiguals i rols de gènere perpetuant-se per tots els canals possibles”.

Els espais mixtos són necessaris; però també volem crear-ne d’altres, on poder ser dones, lesbianes, trans… d’orientacions sexuals diverses i amb perspectives diferents… sense estar subjectes a una relació desigual. Ens agrupem en un espai on podem parlar lliurement de les nostres vivències, experiències, opressions… sense que suposi una amenaça a la igualtat i la inclusió. Ens empoderem i fem pinya en un espai de seguretat lliure de pressions; ocupem espais sense por, i reflexionem sobre el paper de les dones, en com som tractades, llegides i vistes com a tals.

Un cop t’hem respost calles durant uns segons; però ràpidament tornes a treure un argument de merda (perquè sí, utilitzar “masclisme de merda” és alliberador), com ara que som unes feminazis (seguint una estratègia de resignificació), o bé que som molt radicals (que no ho nego).

En resum, no tens cap dret a posar-te de morros si no vols entendre per què existeixen aquests espais. Potser aquest és el problema. No posem en dubte que vulguis formar part de la lluita feminista; posem en dubte el com i des d’on. Així que no t’enfadis, ni t’ofenguis, analitza el teu entorn, deixa de posar-nos en dubte i, abans d’opinar, pensa.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*