La major mobilització feminista de la història de Barcelona

Manifestació feminista als Jardinets de Gràcia de Barcelona / Sònia Calvó (Directa)

Una manifestació com la que s’ha viscut aquesta tarda a Barcelona no s’acaba avui. Ha estat la mobilització feminista més multitudinària de la història de la ciutat: 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana, més de 300.000 segons el recompte de la Directa, unes 500.000 cridaven les organitzadores des del camió que l’encapçalava. Fins a tres quart de vuit de la tarda, poc abans que comencessin els parlaments finals, la cua de la manifestació ha estat ben quieta als Jardinets de Gràcia.

Com l’any anterior, la marxa s’ha dividit en dos blocs, el primer no-mixte que comptava amb un cordó de seguretat i el segon obert a la participació d’homes. La capçalera “Ens aturem per canviar-ho tot”, formada per diversos col·lectius feministes, ha hagut d’iniciar la marxa a l’alçada del carrer Provença a causa de l’afluència. Moltes de les assistents que intentaven arribar pel laterals de Passeig de Gràcia han optat per avançar per Rambla Catalunya per reincorporar-se més tard a la marxa principal.

Desenes de col·lectius feministes, però també pensionistes, el món del llibre, les periodistes, el col·lectiu gitano, entre molts d’altres han omplert el centre de la ciutat. Sense totes les veteranes activistes del feminisme, aquesta mobilització no hauria estat històrica, com tampoc sense un munt de dones que per primera vegada han decidit ser a la manifestació del 8 de març. És el cas d’un grup de sis treballadores d’una autoescola que s’estrenen enguany i han decidit vestir-se amb les armilles de l’empresa. Una d’elles, Gabriela López, denuncia la precarietat laboral que pateixen i sobretot, «la manca de conciliació laboral».

La diversitat generacional també ha estat un tret distintiu de la manifestació: àvies, mares, criatures i, sobretot, moltes adolescents. Leire Diaz té quinze anys i és la primera vegada que va a la manifestació feminista amb tres amigues més. Totes han procurat dur el lila a sobre. «Estic farta que una dona per fer la mateixa feina que un home cobri menys o que ens culpabilitzin quan ens agredeixen», explica amb contundència. És molt jove però, malauradament, ja pot explicar com ja ha estat víctima d’actituds masclistes per part de nois de la seva edat: «em vaig liar amb un noi i em van titllar de puta i guarra».

Entre les més petites, n’hi ha una que a coll i ve, amb les galtes violetes, mou les mans i acaba tancant el puny, i dues germanes duen un cartell on han decidit canviar el final d’un conte: «Hi havia una vegada una princesa que es va salvar sola. Fi del conte».

Entre la multitud es divisen els cartells de «Avui nosaltres som el titular» o «Dones periodistes, dones feministes». Són moltes les dones de mitjans de comunicació que s’han sumat a la vaga i que avui han llegit el manifest, amb més de 5.200 signatures a tot l’Estat espanyol, als Jardins de Montserrat Roig. Laura Sayavera treballa a El Punt Avui i explica que a l’ERO que pateixen al diari, s’hi suma «el doble sostre de vidre que patim les dones, la mirada parcial de les notícies sobre dones, la manca de dones a les tertúlies i d’expertes en general o unes cúpules de mitjans copades per homes». La llista és llarga, però assegura que cada vegada les dones estan més conscienciades: «mai hi havia hagut una mobilització tan gran en el sector de la comunicació».

Un altre sector que s’ha organitzat a nivell estatal per aquest 8-M és el del llibre. Se les identifica pels cartells il·lustrats per Paula Bonet on s’hi llegeix «Las mujeres del libro paramos», i el paraigua aglutina totes les dones que intervenen en la creació d’un llibre: agents literàries, editores, il·lustradores, correctores, llibreteres, dissenyadores… Letícia Vilasanjuan, agent literària, explica que denuncien la bretxa salarial, el sostre de vidre que pateixen i la discriminació a l’hora de rebre premis: «Els llocs de direcció del sector literari estan ocupats per homes, tot i que el 80% de la base són dones».

Capçalera de la manifestació de Barcelona amb el lema “Ens aturem per canviar-ho tot”


La mobilització d’enguany ha estat precedida per la campanya mundial «Me too» per denunciar
 els abusos masclistes de tota índole. La Irina s’obre pas entre la multitud que camina pel Passeig de Gràcia. Quan era adolescent, van abusar sexualment d’ella i avui es manifesta, entre d’altres motius, perquè vol trencar amb el rol de víctima. “El fet que a nivell social se’t considera víctima fa que no avancis, et quedes únicament amb l’etiqueta del que has sofert. Les víctimes no tenen nom ni veu, se les engloba en víctimes de violència de gènere o víctimes d’abusos, per exemple, i es parla en nom d’elles. D’altra banda les úniques que aconsegueixen agafar cert podersón a les que s’atorga la figura de supervivents”, explica. Per sortir d’aquesta connotació, és primordial trencar el silenci. La Irina es trobaen aquest procés. Ha col·lectivitzat la seva experiència i l’abús que va patir amb el seu entorn i més enllà: “en el meu cas m’ha servit escriure i recitar poemes en públic perquè potser alguna persona que m’escolta també ho ha patit”.

Les cures han estat un altre focus d’atenció de la vaga feminista. Avui als balcons es podien veure davantals penjats com a símbol de la vaga domèstica, la que s’assumeix per rol, la que no es paga, la que no es veu. Però què passa amb les dones per a les que la cura forma part de la tasca professional? La Mireia és psicòloga tècnica de la Residència Municipal Parc Serentill. L’entitat té cura de persones de la tercera edat i avui també ha anat a la manifestació. “Treballem amb serveis mínims i no pot fer vaga ningú de cures excepte les tècniques. Com l’atenció ja és mínima, no ha variat. Els serveis mínims són d’una cuidadora per cada deu usuaris”. Tot i així, les cuidadores han agafat mitja hora del torn del matí i mitja més de la tarda per fer accions de suport a la vaga feminista.

Prop de les 20 h la capçalera ha arribat a Plaça Catalunya on s’ha llegit el manifest. Durant els parlaments s’ha descrit el 2017 com un any negre per a les dones i s’ha posat l’accent en el tractament mediàtic de casos com el de l’assassinat de Diana Quer, el conegut com “La Manada”. D’altra banda, s’ha denunciat també la violència institucional cap a les dones.

La vaga feminista d’avui i les diferents marxes multitudinàries a més de 170 països del món han desbordat de feminisme per unes hores els carrers de viles i ciutats. Potser d’aquí al 8 de març de l’any vinent podrem dir que l’onada feminista s’ha replicat dins de les llars.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*