“El padró és un dret”

El Sindicat de Treballadores i Cuidadores de la Llar, més conegut com a Sindillar, amb el suport d’altres entitats, ha liderat aquest matí una convocatòria davant la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per aconseguir el reconeixement oficial del padró sense domicili.

Més de 30 persones es reunien aquest matí davant la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per fer públic l’incompliment de la Llei del Padró per part del govern municipal de Núria Marín, actual alcaldessa d’aquest municipi. Elizabeth Romero, presidenta de Sindillar i principal organitzadora de l’acte, assegurava que “el reconeixement de ciutadania hauria de ser inherent a la condició humana, sense condicionar l’obtenció de papers o una suposada il·legalitat”.

L’entitat Sindillar ha estat recolzada per altres associacions com Cornellà Sense Fronteres, Marea Hospitalet i el Partit Pirata. També la CUP com a representació política. Sota el lema ‘menys promeses i més fets, el padró és un dret’, han afrontat una política que qualifiquen de discriminatòria.

L’Ajuntament d’Hospitalet fa anys que nega el padró a gran part dels seus habitants: persones amb escassos recursos econòmics que no poden llogar un pis, persones que comparteixen habitacions llogades i famílies que no tenen domicili habitual. “El més irònic de tot això és que Hospitalet és un barri obrer que recull una gran quantitat de persones immigrants, les quals, per desgràcia, són qui es veuen afectades”, informava Romero.

La privació de drets

En negar el dret a l’empadronament de la com unitat migrada s’impedeix que aquestes persones disposin de drets universals inherents a l’ésser humà, com el dret al vot, la targeta sanitària, l’accés a la sanitat pública o a la seguretat social. Així mateix, des de Sindillar han volgut denunciar que la renovació de la targeta de residència estigui vinculada a tenir un contracte. “Aquest conjunt de limitacions a les quals ens veiem obligades a fer front són racisme institucional”, criticava una membre de Tierra Catracha, la principal comunitat hondurenya a Espanya.

Fotógrafa: Rosa Mota / Agencia 8M

Al llarg de la convocatòria, s’han tractat importants temes com la precarització de les feines de cures i l’acomiadament arbitrari. No s’ha d’oblidar que la gran part dels treballs indignes són executats per persones migrants.

En termes de legalitat

El març del 2015 es va decretar que “figuressin com domicilis vàlids al Padró tots els municipis de l’Estat, les infravivendes i els indrets amb absència total de sostre”. És per aquest motiu que, tal com succeeix a l’Ajuntament de Barcelona, avui s’ha exigit a Núria Marín que accepti com domicili qualsevol adreça on efectivament visqui la persona. En el cas de les persones sense sostre, l’Estat estableix el terme ‘domicilis ficticis’.

L’Ajuntament d’Hospitalet justifica la seva actuació en termes de legalitat, al·legant que tan sols poden permetre l’empadronament a persones que disposin d’un habitatge digne.

 

 

Redacció: Mary Milena Villena (@marymvillena)

Fotografia: Rosa Mota (@rosamotaphotography) / Agència 8M

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*


5 × three =