Milers de persones han recorregut la ciutat per denunciar la violència masclista
La jornada de vaga feminista d’aquest vuit de març ha culminat amb una marxa multitudinària pels carrers de Girona. Almenys 10.000 persones han participat de la protesta organitzada per la Coordinadora de Feminismes Anticapitalistes que encapçalava la marxa sota el lema “tan feministes com sempre, ni un pas enrere”.
A les sis de la tarda ja es podien llegir cartells amb proclames i demandes feministes. “No seré una dona lliure mentre hi hagi dones sotmeses”, “sororitat contra el patriarcat” o “tranquil·la mama avui no vaig sola pel carrer”.
El manifest, que ha donat el tret de sortida a la manifestació, ha recordat que aquest vuit de març era: “una vaga per i per a nosaltres com a classe obrera, com a dones, bolleres, trans, d’identitats no binàries, intersexuals, gordes, boges, negres, racialitzades, nenes”. Un feminisme que vol integrar totes les discriminacions.
La primera parada de la marxa ha sigut davant dels jutjats on dues noies han escrit al terra que: “La Manada som nosaltres, cap agressió sense resposta”. Una acció de denúncia en vers la sentència judicial del cas de la “Manada”.
La riuada de càntics ha seguit per la Gran Via de Jaume I fins a arribar davant de la seu de la Generalitat. De cop, la veu i els testimonis d’unes noies exposava i explicitava diversos casos d’abusos i assetjament i desigualtat dins del món laboral. Simultàniament un grup de noies ha fet una “performance”. Les manifestants, que estaven assegudes a terra, han cridat a l’uníson just al final de l’àudio “Visca, visca, visca la lluita feminista”. I, tot seguit, han deixat clar, un cop més que: “no és no i si no és violació”.
Tal com demanaven les organitzadores “aquest vuit de març és per lluitar, combatre, compartir i saber que no estem soles”.
El Dia Internacional de la Dona Treballadora ha acabat davant del Mercat del Lleó on s’ha deixat un micro obert a la pregunta: “Perquè has fet vaga avui?”.
I és que durant les més de dues hores de manifestació s’han vist jubilades, adolescents, dones amb les galtes pintades amb símbols de la dona, i moltes banderes liles. També ràbia i autoorganització: noies molt joves amb pinzell, cola i cartells en mà per omplir parets. També, qui pintava per cridar “les dones estem en guerra, derroquem el patriarcat”.
Fotografia: Cèlia Castellano
Redacció: Èlia Borràs
Leave a Reply